dilluns, 28 de setembre del 2015

Reflexió dels avantatges i inconvenients dels avanços tecnològics.


Bon dia, avui venc a xerrar dels pros i contres de les TIC. 


Després de llegir "la sociedad de la información, tecnologías digitales y educación" de Manuel Area Moreira i veure el vídeo "un siglo de tecnologias" --> https://www.youtube.com/watch?v=-CBoDaGIIw0 <-- dir que la tecnologia avança a passos de gegant, avui dia, ja no és una frase que sorprengui a ningú. Tot i que, els més joves, de vegades, no es donen conta d'aquest ràpid avanç perquè viuen a un món de canvis continu.

Si ho veus des d'una perspectiva laboral i freda. És possible que només trobem avantatges. 

Hi ha una comunicació a escala mundial, sense haver de moure't de la teva cadira. Cosa que facilita els tràmits i gestions burocràtiques que en altres temps havien de menester dies i setmanes. Així com la millora de l'eficàcia i qualitat dels serveis.

Podem saber tot de tots amb un simple clic. Ho tenim tot a l'abast. No ens hem de moure per anar a cercar informació a la biblioteca com abans i esperar si algú estava utilitzant aquell llibre o enciclopèdia que necessitàvem.

Però, i si tot fallés. A vegades ens trobam que se'n va la llum i la ciutat queda paralitzada. El món deixa de rodar, no es pot fer res, no hi ha electricitat, no funcionen els aparells electrònics, no hi ha internet, es tallen les comunicacions i un mal humor arriba com una boira.

A més, ens deixem endur tan fàcilment pel consumisme i les modes, que deixen de banda la importància d'ensenyar als més petits a protegir-se dins el món tecnològic. Els mostrem a no pujar a cotxes de desconeguts, no agafar "caramels" de persones que no coneixen. Tornar a casa per un carrer on hi hagi prou gent i ben il·luminat. Però els deixem formar part de totes les xarxes socials que vulguin, entrar a pàgines i llocs sense protecció. i no els avisem de tots els perills que hi poden trobar, sense moure's del sofà de casa. No som conscients, ni els feim als més petits de casa, que amb aquest avanç tan positiu de les tecnologies, també hi ha una pèrdua de la privacitat i un control sobre tots nosaltres. 

Per altra banda i centrant-nos més en l'educació, hem de ser conscients que aquests canvis, tenen com a conseqüència que ens reciclem, ens readaptem i ajustem a les noves demandes. Ara ja no xerrarem d'alfabetització, sinó que començarem a xerrar de multialfabetització, ja que no només hem d'aprendre a accedir i la tecnologia, (tot i que sembli avui dia que els infants ja neixen amb aquests aprenentatges de sèrie) sinó que hem d'aprendre a utilitzar de manera intel·ligent, crítica i ètica la informació.

Per tant com va dir Bartolomé, 2001. Tenim molta informació, però hem d'aprendre a transformar aquesta en coneixements.

També, s'ha de tenir en conta a l'hora d'integrar les noves tecnologies en el sistema i cultura escolar, que de vegades no tothom pot accedir-hi des de casa. Per tant s'ha d'avançar però sense deixar al darrere totes les persones que per diversos motius no han pogut pujar al carro de les noves tecnologies. Aquí un altre inconvenient, la bretxa digital.

Com tot, hi ha coses bones i coses no tan bones. El que hem d'aprendre, és a descobrir tot allò que ens facilita el dia a dia, però sense oblidar l'essència de les persones, el que és important és la relació entre elles i el mal que ens pot fer la tecnologia mal utilitzada.

Andrea Mayor

dimecres, 16 de setembre del 2015

Presentació

Hola companys!
M'agradaria començar aquesta entrada presentant-me. Som n'Andrea, una estudiant d'educació Infantil de la universitat de les Illes Balears. Actualment curs el darrer any de carrera, en el qual trobem l'assignatura causant de la creació d'aquest blog. Mitjans i Recursos Tecnològics en el Procés d'Ensenyament-Aprenentatge en la primera Infància.

Durant aquest semestre, crec que aprendré moltes novetats tecnològiques així com aprendre a utilitzar, posar sentit i apropar les noves tecnologies als més petits. Ja que a vegades ens pensem que únicament ens són útils als nostres moments de lleure. I no és així.

El títol d'aquest blog, de fet, es deu a una de les primeres preguntes que han sorgit a sa primera classe. Per què 2.0? Perquè ja tenim sa tecnologia, ara l'hem d'aprendre a fer servir. Però no només jo, sinó també aprendre per poder mostrar als meus futurs alumnes les diverses utilitats d'aquesta.

Per tant esper durant aquests mesos conèixer noves eines i maneres d'apropar als més petits a les noves tecnologies d'una manera lúdica però també útil. A més d'aprendre eines per la meva tasca com a mestra.


Andrea M.